CONSIDEREM

1. Que la primera etapa d’aquest procés, iniciada amb les Consultes populars i canalitzada, fonamentalment, a través de l’Assemblea Nacional Catalana, sorgida de la 1a. Conferència Nacional per l’Estat Propi (Palau de Congressos de Montjuïc, Barcelona, 30/04/2011), va acabar amb la celebració del referèndum de l’1-O i la posterior declaració d’independència (Parlament de Catalunya. 27/10/2017).
2. Que la resposta de l’Estat espanyol al repte democràtic plantejat des de Catalunya va tenir, com a primera conseqüència, l’empresonament d’uns dels líders polítics i socials d’aquella primera etapa, i l’exili dels altres. Desprès, l’estratègia de la repressió ha arribat a tots els àmbits i nivells per intentar estendre la por i la desmobilització de l’independentisme.
3. Que, en els cinc anys transcorreguts des de la declaració d’independència, ha quedat clara la doble estratègia de l’Estat espanyol: per una banda, de repressió judicial, policíaca i econòmica i, per l’altra, d’un diàleg polític fins ara inoperant i buit de contingut, sense més objectiu que netejar la seva imatge internacional i vantar-se d’haver aconseguit la “normalitat institucional” entre Catalunya i Espanya. I, mentrestant, gran part dels actors polítics i socials independentistes s’han orientat, sobretot, a contrarestar aquesta estratègia, deixant en segon terme l’objectiu d’independència.
4. Que, per l’experiència secular contrastada, sabem que la via de la negociació amb l’Estat espanyol mai ens portarà a exercir el dret d’autodeterminació de forma acordada i que, sense una majoria política i social mobilitzada entorn d’un projecte compartit, no serà possible assolir l’objectiu d’instaurar la República Catalana de forma efectiva en el propi territori.
5. Que la perspectiva dels darrers 10 anys ens permet afirmar que el primer gran escull a superar és d’ordre intern: fins que la societat catalana no reprengui el comandament del procés d’independència i els actors polítics i socials no actuïn de forma coordinada i supeditant els interessos de part als interessos comuns, no serà possible plantejar un nou embat amb garantia d’èxit.
6. Que el reconeixement internacional de la República Catalana només serà possible després d’assolir el control del territori propi, demostrant la capacitat per assegurar el bon funcionament en tots els camps de l’activitat social, econòmica i política.
7. Que els grans canvis viscuts en aquesta darrera dècada, a escala global, han acabat de donar una nova perspectiva al nostre procés d’alliberament nacional que l’ha convertit en una part indestriable d’un procés de transformació global que ens permeti construir una societat plenament democràtica, fonamentada en els valors que han d’assegurar la pervivència de l’espècie humana en el planeta Terra: llibertat, igualtat, diversitat, equitat, solidaritat, cooperació i sostenibilitat.

MANIFESTEM

1. Que, tot i ser molt diferent la realitat actual del moviment independentista, les condicions polítiques i socials tenen molta semblança a les que existien en el moment de celebrar la 1a. Conferència Nacional per l’Estat Propi i, fins i tot, s’han agreujat. La desconfiança en la política tradicional i la crisi econòmica –aguditzada, ara, per l’energètica- tornen a deixar al descobert que estem davant d’una crisi sistèmica que necessita canvis molts profunds en les mentalitats i formes d’actuar de tots plegats i en els sistemes de governança a tots els nivells.
2. Que, després de cinc anys sense una estratègia compartida, i, alhora, de recomposició organitzativa i maduració del moviment per la independència, és el moment d’iniciar la segona etapa del procés que ens porti fins a la instauració definitiva de la República Catalana.
3. Que, per a poder instaurar-la, cal aconseguir superar el desànim de les bases independentistes, i fer que es tornin a il·lusionar amb l’esperança d’una llibertat, no només necessària, sinó possible. Per això és imprescindible tenir la capacitat i la valentia d’explicar el conjunt d’errors, col·lectius i personals, comesos pels diferents actors, a partir de l’any 2014 i, sobretot, del 2017, així com dels aprenentatges que se’n poden extreure, tant pel que fa a la conducta de l’Estat espanyol com dels lideratges del procés.
4. Que la instauració de la República Catalana és una condició imprescindible per a la construcció de les noves estructures legals, polítiques i econòmiques que facin possible les transformacions que la nostra societat necessita per a sobreviure amb llibertat, dignitat i benestar, així com per conviure en igualtat amb la resta de pobles del planeta dins la Unió Europea.
5. Que la instauració de la República Catalana només serà possible per vies de confrontació no-violentes i democràtiques. Si la Taula de diàleg o una possible iniciativa de modificació de la Constitució espanyola impulsada pel Parlament de Catalunya no comporten la celebració d’un referèndum d’autodeterminació acceptat per l’Estat espanyol, les pròximes eleccions autonòmiques s’hauran de convertir en eleccions plebiscitàries amb un únic punt programàtic: la instauració de la República Catalana derivada de la declaració d’independència del 27 d’octubre de 2017 i, com a primera conseqüència, l’inici del procés constituent.
6. Que, per assegurar una lectura inequívoca del caràcter plebiscitari, en aquestes eleccions només hi hauria d’haver una candidatura independentista, de caràcter cívic, que rebi el suport de tots els partits, entitats i organitzacions independentistes. La victòria en aquestes eleccions ha de comportar el retorn del President a l’exili, la instauració de la República Catalana en territori propi, la defensa de la nova legalitat, l’inici del procés constituent i la celebració del referèndum d’aprovació de les Constitucions catalanes en un termini d’entre sis i deu mesos.
7. Que, com vam fer en la 1a. Conferència Nacional per l’Estat Propi, cal dotar-nos d’un Full de Ruta de país compartit i assumit per totes les persones i organitzacions favorables a la instauració de la República Catalana, que ens ajudi a definir els diversos fronts d’actuació, prioritzar els projectes necessaris i repartir-nos la feina en funció de les possibilitats i capacitats de cadascú i que, fruit de l’experiència acumulada, assigni el comandament/lideratge del procés en aquesta etapa a un òrgan col·legiat, sense protagonismes de cap classe, amb autoritat i recanvis fàcils.

És per tot això que

PROPOSEM

• Primer.- Treballar per a crear les condicions necessàries per instaurar la República Catalana, ja sigui aconseguint que la candidatura de país guanyi la majoria absoluta en percentatge i escons en les pròximes eleccions autonòmiques, o en el moment i forma que el conjunt del moviment per la independència consideri més adequat.
• Segon.- Debatre i aprovar un Full de Ruta de país que involucri tots els actors polítics i socials favorables a la instauració de la República Catalana i assigni a cada un el paper més adequat per assegurar una execució eficient dels diferents projectes necessaris per a crear aquestes condicions, i garantir la supervivència organitzativa, econòmica i legal de cadascun dels actors, actuïn des de l’interior o de l’exterior del país.

CRIDA

A tota la ciutadania perquè participi en la 2a. Conferència Nacional per l’Estat propi (www.mxi.cat), que començarà el proper dia 1 d’octubre, amb el debat, per via telemàtica, dels projectes de Reglament de funcionament de la Conferència i de Full de Ruta.

L’acte de cloenda de la Conferència se celebrarà durant el proper hivern, amb l’aprovació del Full de Ruta i l’elecció dels coordinadors provisionals dels diferents fronts que desenvolupin el Full de Ruta aprovat.

Les inscripcions per a participar-hi es poden fer en el mateix web ( www.mxi.cat).