LLEGINT ENTRE NÚMEROS
Execució de la inversió de l'Estat
Les xifres que l'Estat amaga: Espanya només va executar un 16% de la inversió a Catalunya
El panorama polític que projecta el Baròmetre de gener del CIS a Catalunya i a l’estat espanyol
Francesc Abad
19/01/2024
Puntual a la seva cita mensual, aquesta setmana hem tingut les dades del baròmetre polític i electoral del CIS (Centro de Investigaciones Sociológicas).
El CIS ha estat qüestionat, moltes vegades no sense raó, perquè els seus “responsables”, anomenats pel gobierno de torno, semblen projectar uns resultats electorals que afavoreixen al partit del Gobierno que el va nomenar.
Sí que és cert que en les projeccions de vot que fa el CIS de vegades hi ha coses estranyes. Però també és cert que és la millor enquesta que es fa a nivell estat espanyol (a Catalunya les millors són les del CEO, sense cap mena de dubte), i que també hi trobem sempre, més enllà de la mediàtica projecció de vot, dades molt treballades i molt significatives per ajudar-nos a veure com està el panorama polític.
Inversió dels governs de Pedro Sánchez a Catalunya i Madrid
Inversió executada de l’Estat entre l’1 de juliol del 2018 i el 30 de juny del 2022
Inversió dels governs de Pedro Sánchez a Catalunya i Madrid
Inversió executada de l’Estat entre l’1 de juliol del 2018 i el 30 de juny del2022
Segon anàlisi del BOP del CEO: la independència, la nació, la societat: Les dades clau
Francesc Abad
21/11/2023
Com vaig avançar en l’anterior article analitzant la 3a onada del BOP del CEO, que vaig dedicar quasi exclusivament a les projeccions electorals, volia estendre l’anàlisi a altres elements del BOP que m’han semblat de gran interès, extraordinàriament valuosos per a ajudar-nos a entendre la nostra societat, la nostra nació, el suport a la independència i el paper que hi pot tenir en tot això l’independentisme.
Voler o no voler la independència i votar o no votar contra la independència
En aquest BOP el CEO planteja una qüestió transcendent en la nostra estratègia per fer la independència: voler o no voler la independència i votar o no votar contra la independència.
La reflexió a la que ens porta l’anàlisi d’aquestes dades és valuiosíssima, de gran transcendència, en relació al que som, al que volem i al que hem de tenir clar per, tal com som, i el que volem, què hem de tenir sempre en compte si hi volem arribar.
No ho veig igual que el CEO (Análisi crìtic de la projecció de vot de la tercera onadadel BOP del CEO
Francesc Abad
20/11/2023
Divendres vam tenir una nova entrega de la millor enquesta que es fa a Catalunya, el Baròmetre d’Opinió Política del Centre d’Estudis d’Opinió de la Generalitat.
No m’ho cansaré de repetir. És la millor enquesta que es fa al país, amb 2.000 enquestats, i amb el valor extraordinari de la seva periodicitat, que ens permet seguir les evolucions de la percepció i el posicionament social i polític de la nostra societat.
Malgrat això, malgrat dir això, i ara ja entrem en la fase avaluativa, el cert és que un cop més, en aquest BOP del CEO, la meva manera d’enfocar l’anàlisi dels resultats demoscòpics projecta un resultat diferent del que oficialment ha fet públic el CEO. I estic parlant, sí, de la projecció de vot. Sí, potser la meva manera d’enfocar i analitzar les enquestes, els resultats demoscòpics, no és la més ortodoxa acadèmicament parlant... però ningú no pot qüestionar-me que “una mica” funciona. La projecció de resultats electorals que he fet des del 2012, bàsicament en eleccions al Parlament de Catalunya, però també en resultats a Catalunya d’eleccions generals i de les municipals a Barcelona... l’he “encertada” sempre, excepte en les últimes al Parlament, en la que sí projectava el triomf del PSC; però situava en segon lloc a Junts i en tercer lloc a ERC. En aquest article vaig explicar el fet que va generar, la darrera setmana de la campanya d’aquelles eleccions, un canvi que és el que va provocar que les meves anàlisis i projeccions no fossin del tot encertades.
Flash analític de les enquestes del CIS i del CEO
Francesc Abad
19/10/2023
Aquest dimecres es va fer públic el baròmetre d’octubre del CIS, una enquesta sempre interessant per la seva periodicitat (permet seguiment mensual) i pel seu volum (més de 4.000 enquestats). Sí, és una mostra de caràcter estatal, però en aquests moments ens permet fer un seguiment que és molt interessant de les opcions dels partits independentistes (Junts i ERC) i de la situació a Espanya.I dijous va aparèixer una enquesta del CEO, que li diuen generacional. Vagi per endavant que la considero una enquesta absurda, perquè el tractament generacional de les dades també es pot fer, i alguns l’hem fet, a partir de les microdades accessibles d’altres enquestes del CEO, que permet segmentar per edats. Però en fi, segons diuen ja s'havia fet abans -jo no en tenia ni idea- i els resultats de l’enquesta han tingut un cert impacte mediàtic, en relació als posicionaments de la població més jove, i ens hi referirem també, l’analitzarem, la comentarem.
1. CIS: cap a on va Espanya i cap a on va l’independentisme
1.1. L'escenari polític que projecta el baròmetre del CIS a Espanya:
Les eleccions del juliol al parlament espanyol van generar una situació inèdita, amb una victòria del PP, però insuficient per 4 diputats per arribar a la majoria absoluta amb els seus únics suports: VOX, UPN i CC. En canvi el PSOE, tot i perdre, si s’obria a pactar amb les forces d’esquerres i independentistes de tot l’estat, podria arribar a la majoria absoluta. És així que ERC i Junts, tot i el seu fluixíssim resultat electoral, són decisives, tenen la clau. Les darreres eleccions, a Catalunya, el PSC va treure 19 diputats, 5 diputats més que la suma dels diputats d’ERC i Junts. I malgrat això, el que en podríem dir “la providència” ha portat a que un independentisme amb uns dels seus pitjors resultats, sigui més decisiu que mai en l’escenari polític a Espanya, claus perquè Pedro Sánchez pugui ser investit o anem a unes noves eleccions.
Elecció presidència Congreso i primeres actuacions Ajuntament de Barcelona: retrat d’un nou temps i escenari polític
Francesc Abad
18/08/2023
El passat 23 de juliol hi va haver eleccions al congreso y senado d’EspaÑa. Com totes les eleccions, van ser importants, i van reflectir moltes coses. Des del punt de vista independentista van reflectir clarament el desgast del post 1-O i tota la situació política viscuda, de frustració, d’actituds partidistes incomprensibles, etc. Però també de falta de capacitat de resposta davant els nous escenaris polítics. Així, segons dedes d'un estudi publicat el passat dilluns 14 d'agost pel Punt Avui, a les que hi he afegit altres pròpies, aquest 23J 2023 l’independentisme perd 666.000 vots en relació a les darreres eleccions espanyoles, el 2019. I la pèrdua d’aquest vot i el seu destí retrata clarament aquest escenari polític en el que es mou l’independentisme. Un 54,2% del vot indepe perdut va anar a altres partits, fonamentalment al PSC i a Sumar. I un 45,8% va anar a l’abstenció.
La independència és possible... si hi som tots
Jaume Marfany
1/06/2023
Eleccions municipals 2023... Primer avís....
Si fem comparacions, les hem de fer amb les municipals del 2019, no amb altres cites electorals perquè desvirtuarien del tot la possible comparació. Tots els partits independentistes han perdut vots. També n’ha perdut el PSC que, malgrat ser el guanyador ha obtingut 55.000 vots menys i els Comuns que han perdut més de 90.000 vots. Només han millorat els seus resultats el PP amb 65.000 vots més. També han millorat Vox i PDeCat, evidentment perquè s’hi presentaven per primera vegada.
Els crits “que ve el llop” del nostre Molt Honorable president també han ressonat en aquestes eleccions. Si ens fixem únicament en els números, però, veurem que, en una gran part ,els vots que ha perdut Ciudadanos (més de 255.000) han anat a parar a PP i Vox (en total 179.680), és a dir que no és “que vingui el llop”, sinó que el llop ja hi era i ha modificat una mica el seu aspecte.
El més destacat és, sens dubte, la sonora bufetada de l’electorat als partits independentistes, que han perdut un total de 351.764 vots. La bufetada més forta, però és per a ERC, el partit més castigat pel vot independentista. ERC ha perdut un total de 302.754 vots, que representen més d’un 36% de pèrdua de vot en relació a les anteriors municipals. Ha passat de guanyar a Barcelona el 2019 a ser-ne la quarta força política amb la pèrdua de la meitat de regidors que tenia. També ha baixat a tota l’àrea metropolitana, amb l’excepció de Santa Coloma de Gramenet i ha perdut també les alcaldies de Tarragona i Lleida.
La CUP ha perdut 43.071 vots, el que representa un 25% de pèrdua de vot en relació al 2019. Finalment, Junts, tot i estar el menys perjudicat i haver guanyat a Barcelona, ha perdut un total de 6.419 vots. L’abstenció li ha afectat molt poc ja que la pèrdua de vot no arriba al 2%.
No podem deixar de banda els resultats que s’han produït a la resta dels Països Catalans. La dreta del PP i l’extrema dreta de Vox han obtingut clares victòries al País Valencià. Ciutats com València, Elx, Castelló, Alacant... tindran governs de dretes. PP i Vox també arrasen a les Illes.
La pèrdua de vots de l’independentisme cal entendre-la com el primer avís seriós del votant cap als partits que en teoria el representen. El segon avís, si no es produeix un canvi polític de 180º, pot ser encara molt més dur el proper 23 de juliol en les eleccions avançades que ahir va convocar el president del govern espanyol Pedro Sánchez.
No només cal reflexionar pels darrers resultats obtinguts per l’independentisme parlamentari, a l’ANC li cal també una profunda reflexió...
Segons el CEO ERC, Junts i la CUP no desapareixeran, ni ho faran tampoc els seus votants. (Francesc Abad analitza les dades del CEO)
Jaume Marfany
jmarfany.blogspot.com/
10/04/2023
El dimecres 5 d’abril es van fer públiques les dades del Baròmetre d’Opinió Política (BOP) del Centre d’Estudis i Opinió (CEO) corresponents al 1r trimestre del 2023.
Com ja és habitual, l’analista polític Francesc Abad n’ha fet una bona anàlisi que ha publicat en el seu blog “Dies de fúria. Dies de glòria”. En faig un resum dels punts més importants.
El més destacable és que el PSC s’està instal·lant com a força majoritària en aquest nou escenari polític que s’està obrint. És el partit amb més intenció de vot, situat en una forquilla entre el 23% i el 27%. Més enllà de ser el partit amb més fidelitat de vot (81,45) també és el que rep vots de tot arreu, fins i tot el que més en rep dels abstencionistes del 2021 (11,4%)
En segon lloc i des d’un punt de vista independentista, Abad destaca l’evidència del fracàs col·lectiu de les forces independentistes. Un fracàs, no només present, sinó que vaticina, també, com a fracàs en el futur si no es produeix un canvi radical en les relacions entre tots els actors polítics.
Tant ERC, com Junts i la CUP es mantenen en uns resultats molt similars als del 2021. Això és rellevant en el cas d’ERC, ja que tot i la seva política actual no perd suport electoral.
No hi hauria pràcticament abstenció entre els que van votar aquests partits el 2021. ERC presenta una fidelitat de vot del 70,7%. Junts del 66,4% i la CUP del 77,8%. Pel que fa a l’abstenció només la farien (potser) un 1,1% de votants d’ERC, un 2% de Junts i un 2,8% de la CUP.
L’espai espanyolista es reordena. La pràctica desaparició de C’s enforteix els quatre partits espanyolistes. Un 12,2% del vot de C’s va a parar a VOX. Un 9,8% al PP. Un 7.3% al PSC i un 2.4% als Comuns.
Abad analitza també dues operacions electorals que ell anomena “Groenlàndia” i “Fangòria”, noms que pren de dues cançons, l’una del grup Zombies i l’altre del grup Fangòria. Segons la seva anàlisi de les dades del CEO aquestes reflecteixen el fracàs d’ambdues operacions.
Per llegir l’article complet, premeu aquí
¿MANIPULANDO ENCUESTAS DE OPINIÓN PARA SALVAR LA MONARQUÍA?
Ricardo Romero de Tejada
5/09/2021
1. Monarquía constitucional y Pascua militar
El digital elindependiente en su edición del 7 de enero de 2021 informaba del discurso que Felipe VI dirigió a los militares durante la celebración de la Pascua Militar el día anterior, también festividad de los Reyes Magos, idónea para hacer regalos. En él destacaba "el compromiso del Ejército con la Constitución. Una Constitución que consagra la Monarquía constitucional como forma de organización del Estado y que, subrayó, es el origen de la legitimidad de todos los poderes y de todas las instituciones del Estado". Algo de Perogrullo sí que tiene eso de que la Constitución consagra la Monarquía constitucional...
Tres objetivos en tan pocas palabras. El primer objetivo. El monarca parece sugerir a los militares que la Monarquía es un eslabón necesario en la cadena de legitimidades de la organización del Estado, sus poderes e instituciones. El segundo. El rey da por incuestionable la legitimidad de la Corona y la suya propia, asuntos claramente cuestionables desde el punto de vista democrático por ser, tanto la Institución monárquica como la dinastía reinante, imposición del Dictador y sus albaceas. Tercer objetivo. "Si me caigo yo, os caéis todos".
Un mensaje sutil, como afirma el propio medio, que el Jefe del Estado "probablemente pronuncia con una sonrisa interna tras desayunarse la encuesta publicada por el diario El Mundo (...) y que refleja el apoyo del 57,7% de los españoles a la Monarquía constitucional mientras el 37% prefiere la República".
Pocos días antes, y en vísperas del discurso de Navidad del monarca, otra encuesta (esta vez de la Sexta) daba "oxígeno a la Casa Real" (en palabras de economíadigital) asegurando que el apoyo a la Monarquía constitucional era del 54,3% contra un 30,3% para la República.
Y es que las encuestas dan mucho juego en la operación de salvar a los Borbones, como iremos comprobando.
2. La prensa internacional, crítica y escéptica
Pese a todo, no todos quedaron convencidos. Desde el exterior han ido llegando críticas severas a la monarquía española y a su viabilidad futura. Así, el principal diario alemán, Frankfurter Allgemeine, el día 3 de marzo de 2021, apenas tres meses después de tanta oxigenación, dedicaba un reportaje a Juan Carlos I titulado "Vergüenza real", relatando los escándalos económicos protagonizados por el rey emérito y apuntando que "toda la corona como institución ha entrado en crisis en España".
También el principal diario suizo, el Neue Zürcher, unos días después del colega alemán, insistía, "la monarquía española se hunde a sí misma". Y aclaraba, "en vez de desaparecer de escena en el exilio, Juan Carlos no deja de ser noticia. Y al hacerlo, ridiculiza a su hijo".
En junio, otro rotativo suizo, el Luzerner Zeitung, también dedicaba un reportaje a la monarquía española. En él concluía que "el asunto de los millones en Suiza puede poner seriamente en peligro el futuro de la corona".
Es obvio que, para algunos medios internacionales, la monarquía española, con todo lo que representa para el Régimen del 78, flaquea aquejado de múltiples achaques y hace más aguas que el Titanic.
Per llegir l’article complet, premeu aquí
© 2022 MXI - ES RESERVEN TOTS ELS DRETS
Necesitamos su consentimiento para cargar las traducciones
Utilizamos un servicio de terceros para traducir el contenido del sitio web que puede recopilar datos sobre su actividad. Por favor revise los detalles en la política de privacidad y acepte el servicio para ver las traducciones.