5 PREGUNTES
Visions i opinions d'independentistes com tu
Jordi Romeva Manadé
"Hi ha persones honestes i valentes que prendran el relleu"
Jordi Romeva Manadé, neix a Barcelona l’any 1944, des del 2013 resideix a Masdenverge (el Montsià), de la mà del Cercle Català de Negocis i de la Sectorial de Jubilats de l’ANC ha explicat les avantatges d’una Catalunya independent, ha fet campanya per “Junts pel SÍ”, ha donat suport al PSUC, a Nacionalistes d’Esquerra, a La Crida i a Junts, ha col·laborat en la organització del referèndum de l’1-O, amb Fem Consell ha difós el Consell de la República, ha impulsat l’Assemblea territorial i el Consell local de la seva població, va ser escollit membre de l’Assemblea de Representants del Consell de la República per la circumscripció de les Terres de l’Ebre, ha signat el manifest del Moviment per la Independència i participa en la organització de la 2a Conferència per l’Estat propi.
1) Què va fallar i què va anar bé l'octubre de 2017?
Avui, els catalans ens podem agrupar segons la resposta que donem a aquesta pregunta. Jo soc dels que pensen que des de l’agost al novembre del 2017 vam viure en un estat emocional que mai no havíem viscut abans: des dels atemptats terroristes, en què el Govern de la Generalitat va actuar com si ja fos un Estat de debò, a l’entrada a la presó i l’exili d’aquest mateix Govern, encara no van passar ni tres mesos. I entremig, el comportament de la població quan van començar els registres per a trobar les paperetes i les urnes, la concentració davant la seu del Departament d’Economia, l’arribada i l’allotjament de la policia i la guàrdia civil, els dies previs al referèndum, amb tota l’organització dels col·legis electorals, la distribució de paperetes i urnes... i l’1-O, amb l’alegria, l’emoció, les abraçades i els nervis, i la por, l’enginy i la valentia. I després la vaga general amb l’ocupació del l’estació de Sants i la de trens de Girona... En menys de tres mesos vam passar del convenciment d’haver guanyat i que en dos o tres dies es proclamaria la República al dolor i al desconcert. Vam passar de cridar independència a demanar la llibertat dels presos i exiliats. Vet aquí què va anar bé i què va anar malament el 2017.
2) Cal fer una renovació de lideratges en el moviment independentista? Com s’ha de fer?
Una guerra no es pot guanyar si tens els generals a la presó o segrestats. L’any 2020, en l’acte de presentació de Nacionalistes d’Esquerra, vaig dir que un empresonament llarg i injust condicionava la vida dels presos i limitava les possibilitats de liderar amb plenitud la lluita política. Amb els indults han passat de ser presos a segrestats i si, tant ells com els alts càrrecs pendents de judici, creuen que la seva llibertat depèn d’uns indults que només els pot donar el PSOE, viuen sota un xantatge que els inhabilita com a dirigents. D’altra banda, els líders dels partits que sumen el 52% han perdut tota la credibilitat. És evident que el nou embat, la confrontació amb l’Estat, l’han d’encapçalar cares noves i estic segur que dins i fora de les formacions polítiques hi ha persones honestes, convençudes i valentes que poden prendre’n el relleu.
3) A què atribueixes aquesta obsessió d'alguns amb la nostra llengua?
Aquests «alguns» tenen nom i cognoms. Aquests «alguns» no accepten que a l’anomenat Estat espanyol hi ha més d’una cultura, més d’una llengua, més d’una nació. Llengua i identitat nacional són indestriables. La llengua és l’element vertebrador de la comunitat. El català és la llengua nacional de Catalunya i aquests «alguns» ho saben molt bé i creuen que destruint la llengua aconseguiran destruir la nació catalana.
4) Per què no s'atreveix l'Estat Espanyol a acceptar un referèndum per a Catalunya tal com es va fer al Canadà i a Escòcia?
Puc referir-me a la resposta anterior que «España és una i no, etcètera», però a part d’aquesta raó tant patriòtica, em sembla que n’hi ha de més pragmàtiques com ara que els ingressos aportats per Catalunya l’any 2019 (el darrer calculat) a l’Estat espanyol van ser de 64.000 milions i les inversions rebudes van ser de 44.000 milions; és a dir, Catalunya regala a l’Estat 20.000 milions d’euros anuals. Tu creus que, de manera voluntària, a Madrid algú posarà en risc aquesta situació?
5) Què n’esperes, d'aquesta 2a Conferència Nacional per l’Estat Propi?
Els organitzadors de la 2a Conferència tenim un objectiu: instaurar la República catalana proclamada el 27 de setembre de 2017. Aquest objectiu, almenys en teoria, és compartit per altres grups i col·lectius. La diferència, però, rau en el fet que durant la 2a Conferencia es debatrà i es posarà a votació un full de ruta, el projecte del qual estarà sotmès a esmenes durant dos mesos. El full de ruta està molt ben estructurat, amb fronts d’actuació i projectes pensats perquè puguin ser assumits per la societat civil, les formacions polítiques i el Consell de la República. A més, cal crear les condicions adequades per arribar a una fase de desenllaç que es preveu que coincideixi amb les pròximes eleccions autonòmiques.
Espero que tot això es faci realitat i serveixi perquè la gent que es va mobilitzar abans, l’1-O, i que ara és a casa emprenyada i decebuda, recuperi l’esperança i la il·lusió i torni a reunir-se amb els antics companys de lluita per a debatre aquest full de ruta, per a presentar-hi esmenes, per a plantejar dubtes i alternatives... En definitiva, que es torni a activar i a organitzar i que estigui preparada per a actuar quan calgui.
6) La sexta pregunta te la fem a tu.
Envia els teus punts de vista sobre la 2a, Conferencia i sobre el procés cap a la República catalana a info@mxicom.cat i obrirem una secció amb les teves opinions i valoracions
© 2022 MXI - ES RESERVEN TOTS ELS DRETS