Inici     Manifest     Signar Manifest     Primers Signants     Reglament     FAQS

5 PREGUNTES
Visions i opinions d'independentistes com tu 

Jordi Folch i Saderra 

 

 

"No he parlat amb cap independentista que hagi deixat de ser-ho. El que fa falta es que tots plegats ens ho tornem a creure"

 

 

Sabadell, 1965. Amb el pare de Sant Quirze del Vallès i la mare de Sabadell, jo em sento fill d’ambdues poblacions i amb un peu a cada una d’elles. De fet, he viscut temporades en l’una i en l’altre, tan vivint amb els pares com un cop independitzat. Pel que fa a la política, he estat independentista des de sempre, però no m’havia interessat mai involucrar-me massa perquè el pare va estar regidor a ambdós consistoris i sempre a la oposició, del Toni Farrés a Sabadell i del Manel Sabés a Sant Quirze... tot i ser la llista més votada aquí. Jo era un nen en el primer cas i massa jove en el segon i encara recordo les emprenyades del pare. Tot això va canviar el 2010 amb la sentència de l’Estatut. Aquesta vegada vaig entrar a l’ANC i des d’aleshores no he deixat de lluitar per la independència de Catalunya, des de la mateixa ANC-SBDxI, des del Consell de la República o des del Debat Constituent. Ho he fet tant com he pogut i al marge dels partits... i ho seguiré fent mentre no siguem independents. Visca Catalunya Lliure!

27 de desembre de 2023

1) Com valores que els partits independentistes catalans hagin acordat amb el PSOE la presentació de la Llei d'Amnistia, el reconeixement del català a Europa i al Congrés espanyol i la presència de verificadors en les seves reunions a canvi del suport per la investidura?

Per començar, no podem generalitzar. Jo no crec que això ho hagin aconseguit els partits polítics catalans. Tot i que ERC ho està volent aprofitar per a posar-se medalles, en quatre anys no havien fet res de res, i ara, al haver-ho aconseguit Junts, volen fer veure que ha estat cosa seva i fan el que poden per figurar. Les CUP, per la seva banda, fa molts mesos que estan per altres temes i tampoc han tingut uns resultats com per a tenir massa veu en aquestes negociacions. Les coses com siguin, si tot acaba bé, que encara està per veure, això ho ha aconseguit Junts, que a diferència d’ERC no estava disposada a regalar els seus vots a canvi de res com ja van fer aquests fa quatre anys i tornaven a fer ara. El MHP Puigdemont els ha fet valer per, com a mínim, fer evidents uns posicionaments de l’Estat Espanyol i dels partits que el representen que els estan deixant retratats. Hem de reconèixer que tots els investigats, imputats i perseguits injustament per la “llei” espanyola tenen tot el dret del món a tenir una solució al seu patiment i la Llei d’Amnistia podria ser aquesta solució, suposant que s’acabi tirant endavant i que serveixi per a tots els afectats... que em sembla que és molt suposar. Dit tot això, jo penso que els independentistes no hauríem de negociar res amb els que ens van ocupar fa més de 300 anys, des de llavors han fet tot el possible per aniquilar-nos i ara, al segle XXI i “en plena democràcia” (ho poso entre cometes perquè s’entengui que és ironia), van venir a atonyinar-nos, com havien fet sempre, i a empresonar-nos amb falses denúncies i uns judicis que no s’aguanten per enlloc. El PSOE ha donat suport sempre a tot això i va ser una peça imprescindible per que es podés donar el 155 i aquesta persecució de l’independentisme que patim des de llavors. Que jo sàpiga, no han demanat perdó en cap moment i ara fan el que fan perquè volen seguir governant a Espanya. Tinguem molt clar que en el moment que puguin, quan ja no necessitin a Junts, tot això quedarà en res. O es que no veiem com ho estan fent tot plegat? Ho fan amb reconeixement de culpa i ganes d’arreglar-ho de veritat? També hem oblidat les promeses que van fer amb l’Estatut d’Autonomia, que van acabar com tots sabem i va ser l’inici del Procés? O que no hagin volgut aclarir mai que hi ha darrera dels atemptats de Barcelona del
mes d’agost? O que pactessin una taula del diàleg i en la primera ocasió que van tenir fessin fora a Junts amb la col·laboració d’ERC? Podria seguir moltes línies més, però tot això ja ho sabem tots, el que realment em preocupa és que no tinguem memòria ni amor propi i que tots plegats, els polítics per descomptat, però la ciutadania també, mirem cap a una altra banda com si no hagués passat res.

2) Et sembla normal que JUNTS i Esquerra negociïn amb el PSOE cadascun pel seu compte?

Si els dos partits, com diuen, volessin aconseguir la independència de Catalunya i donessin prioritat a aconseguir-la, tal com es van comprometre a fer, no en té res de normal. El problema és que ambdós tenen interessos partidistes i els posen per davant de tot, fins i tot de la voluntat dels que els vam fer l’encàrrec amb els nostres vots, ignorant tot el que vam fer la immensa majoria dels seus votants fins al setembre de 2017. Es van presentar plegats sota les sigles de Junts pel Sí a les eleccions d’octubre de 2015, forçats per les circumstàncies, i es va demostrar que era la millor solució guanyant-les amb una àmplia majoria. Aquesta unitat, tot i ésser forçada, va portar al País a una fita històrica, les votacions de l’1 d’octubre, la victòria de l’independentisme i la declaració d’independència. Després d’això, res. Amb els “judicis” i els empresonaments, l’Estat Espanyol, utilitzant un cop més la por i ajudat per la pandèmia del Covid i la desmobilització que va representar, va aconseguir el seu propòsit. La llàstima és que, a partir d’aquí, ERC va tirar la tovallola i ha estat treballant en contra de l’independentisme des de llavors: No van voler formar un Govern d’unitat a l’exili i van preferir tornar i afrontar els “judicis” i la presó, no van tenir nassos per fer president al guanyador de les eleccions a la Generalitat del gener de 2018, el MHP Puigdemont (El guanyador independentista clar, perquè al no voler ERC anar plegats, els guanyadors de les eleccions van ser el grup de Ciudadanos), tampoc els va semblar bé el següent candidat proposat, en Jordi Turull, que sí que estava aquí i, al empresonar-lo, l’Estat Espanyol hauria tornat a quedar en evidència, no van voler anar plegats a les eleccions europees tot i que el MHP Puigdemont es proposava com a segon i deixava el primer lloc per a l’Oriol Junqueras, van estar d’acord en inhabilitar al MHP Torra per no retirar una pancarta independentista, no van donar suport a la presidenta del Parlament, la MHP Laura Borràs, quan és evident que és víctima d’una persecució política... i un munt de casos més que demostren que no en volen saber res de cap unitat... i menys si és per aixecar la independència proclamada.
Després de tot això, com podem esperar que vagin junts a fer res! Ja ens han demostrat que no volen fer-ho! És una vergonya i nosaltres, els votants independentistes, els hauríem d’exigir que ho facin i duguin a terme la tasca encarregada o que renunciïn, si no es veuen capaços o tenen por, cosa molt lògica per altra banda, i se’n tornin cap a casa a descansar.

3) Estàs d'acord amb que l'ANC prepari una quarta llista independentista per presentar-se a les pròximes eleccions al Parlament de Catalunya?

D’entrada, l’ANC ho ha de preparar perquè aquesta decisió es va preguntar als socis i van dir que sí, que s’havia d’estudiar aquesta llista, i amb una grandíssima majoria. Tot i estar d’acord en que va votar molt poca gent, cosa que no és culpa de l’ANC, el que hem de comptar son els vots emesos i amb el resultat que es va donar, ho han de fer. Partint d’aquesta base, si no es presenta aquesta llista, quines opcions tenim ara els independentistes? Després de les respostes anteriors, suposo que ha quedat clar que considero a ERC els principals responsables de la situació actual del moviment independentista, després de l’Estat Espanyol, i per tant, tot i haver-los votat en més d’una ocasió, a ERC trigaran molt en tornar a tenir el meu vot. Respecto molt a les CUP i crec que hi han de ser, però darrerament no entenc res del que fan... si és que fan alguna cosa, i ara per ara tampoc estan entre les meves opcions de vot. El cas de Junts és el que em porta més mals de cap perquè, tot i que respecto molt la feina que fan, individualment, alguns dels seus representants, com el mateix President Puigdemont, la Laura Borràs, en el seu moment el MHP Torra o ara a Madrid la Miriam Nogueras, entre d’altres, el partit, amb les seves dues ànimes i les decisions que sovint pren, no acaba de ser, com a mi m’agradaria, una solució. Si bé és cert que, de tant en tant, fa alguna cosa remarcable, sovint en fa que no s’aguanten per enlloc i si no s’aclareixen, decideixen que l’ànima independentista és la única que pot existir en el moment actual de confrontació amb l’Estat Espanyol i actuen en conseqüència, tampoc són una opció. No pot ser que a Sabadell, per exemple, donin suport a un govern del PSC, sense cap necessitat al tenir aquests una majoria absoluta. Com es poden posar en la mateixa fotografia amb els que donen suport al 155, i a canvi de res! És incomprensible. Llavors, si Junts no adopta un posicionament molt clar i definitiu, els independentistes no tenim cap alternativa, la nostra única esperança es que surti alguna opció clara que ens pugui
representar, com podria ser la llista d’una entitat tan emblemàtica per l’independentisme com és l’ANC.

4) Què hauria de passar perquè al Moviment Independentista s’hi formin nous lideratges que renovin als líders i a les líders actuals?

D’entrada, que aquest moviment es despertés i tornés a ser l’equip guanyador que era fins a finals del 2017. Entenc que molts estiguin cansats i que tot el que ha anat passant a fet força mal al moviment, però encara no som independents, encara no tenim un País Lliure. El que va succeir fins a aquell moment no ha canviat, l’any 2010 l’Estat Espanyol es va carregar l’Estatut d’Autonomia que ens havíem donat els catalans el 2006 de forma cent per cent democràtica i seguint les seves normes, i això continua igual... o pitjor, perquè de mica en mica, amb sentències dels tribunals i altres mètodes poc transparents i no massa democràtics l’han anat retallant cada cop més, restant-nos competències sempre que han pogut. Recordo que amb l’ANC anàvem a explicar en que consistia el dèficit fiscal, el que representa per a Catalunya i el que suposaria quedar-nos nosaltres els diners que generem aquí i tenir la capacitat i el poder de decidir el que volem fer amb ells. Per exemple, més hospitals i més metges i millor formats (ja que els podríem pagar el que els paguen a fora i no haurien de marxar). Més i millors col·legis i professors (a lo millor, al no tenir que estar barallant-nos per la llengua i altres històries podríem tornar a recuperar els nivells dels Informes Pisa que teníem aquí, sempre per sobre de la mitjana espanyola, fins ara). Millors trens i carreteres, un aeroport internacional, un port connectat a Europa sense més excuses, millors pensions per a la nostra gent gran, etc, etc, etc. Que jo sàpiga, tot segueix estant igual, o pitjor. Ara, a més de tot el que ja explicàvem llavors, sabem que Espanya ens va tornar a demostrar que continua sent una potencia colonitzadora capaç de fer qualsevol atrocitat per mantenir-nos sota el seu poder i controlar-nos. Ho vam poder veure i patir clarament l’1 d’octubre del 2017 amb les càrregues policials, o durant els “judicis”, amb l’ocupació de les nostres institucions i amb tot el que ha anat passant des de llavors. Els catalans estem molt pitjor que no estàvem el 2017 i, a més, ara en som molt conscients. Els que podien pensar que amb la mort del dictador i el rentat de cara que es va voler fer amb la Constitució del 78 vivíem en una democràcia plena, pròpia de l’Europa del segle XXI, ara tenen clar que no és així, Espanya continua sent Espanya.
Per altra banda, jo no he parlat amb cap independentista que hagi deixat de ser-ho. El que falta és que ens ho tornem a creure tots plegats, que tornem a voler decidir des d’aquí quin model social volem i disposem de les eines per fer-lo possible, que tornem a pensar en quin país volem deixar als nostres fills i filles, en tornem a prendre consciència, recuperem els carrers i el poder i acabem la feina començada. Fent-ho des de la societat civil, com sempre ho vam fer, si els nostres polítics ens volen acompanyar, seran de gran ajuda, si no, ho farem sense ells.

5) Què podem fer perquè els joves s'uneixin al Procés de forma activa?

Quan ha estat l’hora, els joves hi han estat, i estic convençut de que hi tornaran a ser.
No soc cap especialista en el món dels joves i el que us donaré és senzillament la meva humil opinió. Penso que actualment els joves tenen un munt de problemes i no els és gens fàcil encarar el seu futur. Els estem deixant un món globalitzat, en el que els canvis socials i estructurals succeeixen tan ràpidament que es fa difícil planificar res, amb una competència en la feina que no saps ni d’on et ve, uns sous massa baixos en comparació als països veïns i les necessitats del dia a dia, uns preus de l’habitatge i unes condicions per entrar-hi que fan molt difícil que es puguin independitzar i crear una família, una situació laboral difícil i amb poques perspectives, amb un sistema relacional mol digitalitzat, cada cop menys proper, menys físic, i havent rebut una educació, en la majoria dels casos, que ha intentat posar-los-ho tot el més fàcil possible, prioritzant la immediatesa i no premiant suficientment l’esforç, només l’èxit.
Si a tot això hi afegim la situació en la que està la societat a nivell global, amb la crisi climàtica, els diferents conflictes socials, la pobresa a una bona part de països asiàtics o africans, les guerres, es parla constantment de les darreres i més properes a Europa, com les d’Ucraïna o Gaza, però n’hi ha moltes més, Burkina Faso, Somàlia, Sudan, Myanmar, Nigèria, Síria, Iemen... i segur que encara me’n deixo alguna, les diferències entre la població benestant i la majoria que te problemes per arribar a final de més... i podria seguir força estona enumerant.
El problema no es que aquestes questions estiguin presents, que hi han estet sempre el problema és que avui, amb Internet, les xarxes socials i la globalització, es viuen al dia, en tot moment i amb molta més informació de tota mena, cosa que fa que, o bé s’interioritzin molt més, o que acabem sense donar-los importància, fent-nos resilients i cada cop més insensibles als problemes socials... els de fora i els nostres. Posem-nos al seu lloc, ajudem-los en el que puguem i deixem-los el seu espai, quan sigui necessari, segur que hi tornaran a ser.
Per acabar, si volem que ells participin potser que ens ho creiem nosaltres primer i, com he dit en alguna pregunta anterior, tornem a sortir al carrer i mostrem-los que val la pena lluitar-ho perquè aquesta és la opció guanyadora i més beneficiosa per a ells i per solucionar tots aquests problemes que he comentat.

6) La sexta pregunta te la fem a tu.

 

 

 

Envia els teus punts de vista sobre la 2a. Conferència i sobre el procés cap a la República catalana a info@mxicom.cat i obrirem una secció amb les teves opinions i valoracions

Montserrat Trepat i Ribé 

 

 

"La flama no s'apaga. Aquest Onze de Septembre vaig veure molta gent jove al carrer

 

 

Lleida, 1961. Lleidatana amb arrels targarines i barcelonines. Periodista de ràdio i televisió, va formar part de l’equip impulsor de Catalunya Música a la Corporació de Ràdio i Televisió de Catalunya. Actualment és professora d’Història a l’ensenyament públic.
Activista per la independència des de la consulta del 9N i membre de l’ANC. Coordinadora del Consell Local de la República de Lleida i exrepresentant per Ponent de l’Assemblea de Representants del Consell de la República.

31 d’octubre del 2023

1) Per què creu que la CUP, Esquerra i Junts no són  capaços d’entendre’s per a caminar coordinadament cap a l’objectiu final de la independència?

He arribat a la conclusió que la independència no es l'objectiu prioritari de cap dels tres. Els fets, les omissions, la trajectòria i les declaracions de tots tres així
m’ho demostren.
I m’hi he apropat i vinculat de dues maneres: formant part de la llista per Lleida
de la Cup a les municipals del 2015, d’on en vaig marxar ràpidament, i sent
representant per Ponent del Consell de la República durant dos anys.
Això no vol dir que els votants dels tres partits, afiliats i membres rellevants no
ho siguin, d'independentistes, però, o són minoria o no tenen poder de decisió.
La passada diada, a Barcelona, membres d'ERC que envoltaven Joan Tardà, ens van fer callar a un grup de persones que cridàvem “Foc nou” i ho van fer
envoltant-nos i cridant molt més fort “Independència”. Aquesta paraula l'utilitzen
a la seva conveniència i acabaran buidant-la de contingut si no els parem els peus.

2) Què cal fer per a aconseguir el reagrupament de tot l’independentisme: partits, grans organitzacions i societat civil?

Jo no ho veig possible. Es més, mentre es busqui aquesta unitat total, Espanya i els unionistes catalans aniran fent feina i la independència s’anirà allunyant a l’horitzó.
No estem al 2015. No es repetirà un Junts pel Si: Omnium ha canviat, la Cup ha perdut molta representativitat i ERC i Junts estan a punt de donar la
investidura al PSOE, el PSOE del 155.
Buscar aquesta unitat pot acabar castrant les iniciatives realment
independentistes que queden en aquest país i necessitem tota l’energia ben enfocada per a seguir lluitant.
Hem de crear partits nous independentistes i llistes cíviques per a aconseguir un triple objectiu: que els que ens vam abstenir puguem tenir diputats al Parlament, que els que es volen abstenir puguin votar i, que amb aquesta pressió, obliguem a Junts, ERC i la Cup a definir-se d’una vegada per totes.
El paper de l’ANC el trobo cabdal: té milers de socis actius que paguen cada mes i ha aconseguit amb els seus fets una credibilitat i un poder de convocatòria que tots li envegen. Malgrat tots els problemes, divisions i
instrumentalitzacions, l’ANC és imprescindible davant la reculada d’Omnium i la desaparició de molts CDRS i de Consells Locals de la República..

3) Com a membre de la dissolta Assemblea de Representants del Consell de la República, com reformaria el Consell per a que sigui un vertader motor cap a la República Catalana?

Jo crec que el Consell de la República té els dies comptats. Ja ha fet la seva
funció que era la de donar legitimitat, suport, estructura i visibilitat al president
Puigdemont i al govern de la Generalitat a l’exili. Jo espero que l’exili s’acabi aviat i, per tant, també el Consell.
La idea era políticament interessant i il·lusionant, en contrast amb la frustració
que representava la presó. Però s’ha anat desinflant amb el temps. Els consellers del govern no els trobo representatius de l’independentisme sinó més aviat, dels partits. I persones interessants com la consellera Ponsatí o el conseller Puig no hi han pogut tenir cap paper decisiu. A això hi hem de sumar que el president Puigdemont i el vicepresident Comín no s’han escoltat
l’Assemblea de Representants, fet que ens ha decebut a molts. Perquè
nosaltres, tots voluntaris, representàvem el territori i volíem tenir-hi veu. Volíem
unir l’interior amb l’exili.
Potser encara existirà un temps, mentre hi hagi exili, però amb una estructura
diferent i una funció merament simbòlica.

4) Què caldrà fer perquè l’oficialització del català al “Congreso” i a la previsible oficialització a la Unió Europea beneficiï a la normalització del català a les aules i al dia a dia de la nostra vida social?

El català cal usar-lo a Catalunya i als Països Catalans. El català al Congreso i a la Unió Europea estaria molt bé si la situació al país no fos tan dramàtica.
El catala fa dècades que s’està morint perquè així ho han permès els diferents governs de la Generalitat, des dels de Jordi Pujol fins als tripartits. Es van prendre unes mesures necessàries, es va implantar el català a l’ensenyament i a l’administració, es va crear la Corporació de Ràdio i Televisió catalanes, però no es va vetllar perquè s’utilitzés ni es va voler obligar a usar-lo. Sempre s’ha
jugat amb l’ambigüitat i s’ha deixat la nostra llengua a la intempèrie. La
sociolingüística diu que cal protegir la llengua feble quan està en contacte amb una llengua dominant. I a Catalunya no s’ha protegit. Mantenint el català no n’hi ha ni per començar, tot i que estaria bé que deixéssim de fer-nos els simpàtics i no passar-nos al castellà a la primera de canvi. Els catalanoparlants som minoria i la llengua anirà morint amb nosaltres si no es prenen mesures extraordinàries. La llengua útil, la llengua comodí, es el castellà. Un família estrangera que ve a Catalunya aprendrà la llengua útil, la que et serveix per a tot. A això hi sumes internet i les xarxes, l’autocensura als instituts des del 2017, les sentències contra el català a l’ensenyament i el desequilibri demogràfic i ja tens la tempesta perfecta per a la mort de la nostra llengua.
Espanya sí que sap què n’és d’important, i farà tot el possible per fer-la desaparèixer. Per això dic que les mesures han de ser extraordinàries, han de venir des del govern i s’hi ha d’abocar una bona part del pressupost. La resta, foc d’encenalls.

5) Creu que la gent jove s'ha allunyat del moviment independentista?

Crec que sí. Molts joves van jugar fort quan hi va haver l’empresonament i les
sentències contra Jordi Sànchez, Jordi Cuixart i els consellers del govern.
També quan van empresonar el president Puigdemont a Alemanya. Van sortir al carrer en tromba davant de la injustícia contra els representants d’una nació.
No tots eren independentistes. Van ocupar Urquinaona, van anar a l’aeroport, hi van ser l’1 d’octubre.
La Policia Nacional i els Mossos d’Esquadra els van reprimir durament. Van
perdre ulls i testicles, gent jove amb tot el futur per endavant. Molts estan pendents de judici acusats per la pròpia Generalitat, tenen antecedents penals, els han empresonat. Amb la vida hipotecada han de veure els polítics ben vestits fent campanya per la televisió. Els nostres polítics no han estat a l’alçada de la gent. Tampoc de les àvies i avis que van plantar cara el dia del referèndum. Ni dels CDRS.
A banda del jovent represaliat també hi ha els joves que busquen feina, viuen de manera precària o que estan atabalats criant els seus fills. Vull creure que hi
tornaran a ser quan calgui. 
Com diuen l’exvicepresident del Parlament Josep Costa i l’exdiputat Albano Dante Fachín la força la tenim nosaltres, els activistes del carrer. La majoria som gent gran. Però aquest 11 de setembre vaig tornar a veure molta gent jove pels carrers de Barcelona i famílies amb nens petits. La flama no s’apaga. I la torxa va de mà en mà.

6) La sexta pregunta te la fem a tu.

 

 

 

Envia els teus punts de vista sobre la 2a. Conferència i sobre el procés cap a la República catalana a info@mxicom.cat i obrirem una secció amb les teves opinions i valoracions

Jordi Romeva Manadé
 

 

 

"Hi ha persones honestes i valentes que prendran el relleu

 

 

Jordi Romeva Manadé, neix a Barcelona l’any 1944, des del 2013 resideix a Masdenverge (el Montsià), de la mà del Cercle Català de Negocis i de la Sectorial de Jubilats de l’ANC ha explicat les avantatges d’una Catalunya independent, ha fet campanya per “Junts pel SÍ”, ha donat suport al PSUC, a Nacionalistes d’Esquerra, a La Crida i a Junts, ha col·laborat en la organització del referèndum de l’1-O, amb Fem Consell ha difós el Consell de la República, ha impulsat l’Assemblea territorial i el Consell local de la seva població, va ser escollit membre de l’Assemblea de Representants del Consell de la República per la circumscripció de les Terres de l’Ebre, ha signat el manifest del Moviment per la Independència i participa en la organització de la 2a Conferència per l’Estat propi. 

1) Què va fallar i què va anar bé l'octubre de 2017?

Avui, els catalans ens podem agrupar segons la resposta que donem a aquesta pregunta. Jo soc dels que pensen que des de l’agost al novembre del 2017 vam viure en un estat emocional que mai no havíem viscut abans: des dels atemptats terroristes, en què el Govern de la Generalitat va actuar com si ja fos un Estat de debò, a l’entrada a la presó i l’exili d’aquest mateix Govern, encara no van passar ni tres mesos. I entremig, el comportament de la població quan van començar els registres per a trobar les paperetes i les urnes, la concentració davant la seu del Departament d’Economia, l’arribada i l’allotjament de la policia i la guàrdia civil, els dies previs al referèndum, amb tota l’organització dels col·legis electorals, la distribució de paperetes i urnes... i l’1-O, amb l’alegria, l’emoció, les abraçades i els nervis, i la por, l’enginy i la valentia. I després la vaga general amb l’ocupació del l’estació de Sants i la de trens de Girona... En menys de tres mesos vam passar del convenciment d’haver guanyat i que en dos o tres dies es proclamaria la República al dolor i al desconcert. Vam passar de cridar independència a demanar la llibertat dels presos i exiliats. Vet aquí què va anar bé i què va anar malament el 2017.

2) Cal fer una renovació de lideratges en el moviment independentista? Com s’ha de fer?

Una guerra no es pot guanyar si tens els generals a la presó o segrestats. L’any 2020, en l’acte de presentació de Nacionalistes d’Esquerra, vaig dir que un empresonament llarg i injust condicionava la vida dels presos i limitava les possibilitats de liderar amb plenitud la lluita política. Amb els indults han passat de ser presos a segrestats i si, tant ells com els alts càrrecs pendents de judici, creuen que la seva llibertat depèn d’uns indults que només els pot donar el PSOE, viuen sota un xantatge que els inhabilita com a dirigents. D’altra banda, els líders dels partits que sumen el 52% han perdut tota la credibilitat. És evident que el nou embat, la confrontació amb l’Estat, l’han d’encapçalar cares noves i estic segur que dins i fora de les formacions polítiques hi ha persones honestes, convençudes i valentes que poden prendre’n el relleu.

3) A què atribueixes aquesta obsessió d'alguns amb la nostra llengua?

Aquests «alguns» tenen nom i cognoms. Aquests «alguns» no accepten que a l’anomenat Estat espanyol hi ha més d’una cultura, més d’una llengua, més d’una nació. Llengua i identitat nacional són indestriables. La llengua és l’element vertebrador de la comunitat. El català és la llengua nacional de Catalunya i aquests «alguns» ho saben molt bé i creuen que destruint la llengua aconseguiran destruir la nació catalana.

4) Per què no s'atreveix l'Estat Espanyol a acceptar un referèndum per a Catalunya tal com es va fer al Canadà i a Escòcia?

Puc referir-me a la resposta anterior que «España és una i no, etcètera», però a part d’aquesta raó tant patriòtica, em sembla que n’hi ha de més pragmàtiques com ara que els ingressos aportats per Catalunya l’any 2019 (el darrer calculat) a l’Estat espanyol van ser de 64.000 milions i les inversions rebudes van ser de 44.000 milions; és a dir, Catalunya regala a l’Estat 20.000 milions d’euros anuals. Tu creus que, de manera voluntària, a Madrid algú posarà en risc aquesta situació? 

5) Què n’esperes, d'aquesta 2a Conferència Nacional per l’Estat Propi?

Els organitzadors de la 2a Conferència tenim un objectiu: instaurar la República catalana proclamada el 27 de setembre de 2017. Aquest objectiu, almenys en teoria, és compartit per altres grups i col·lectius. La diferència, però, rau en el fet que durant la 2a Conferencia es debatrà i es posarà a votació un full de ruta, el projecte del qual estarà sotmès a esmenes durant dos mesos. El full de ruta està molt ben estructurat, amb fronts d’actuació i projectes pensats perquè puguin ser assumits per la societat civil, les formacions polítiques i el Consell de la República. A més, cal crear les condicions adequades per arribar a una fase de desenllaç que es preveu que coincideixi amb les pròximes eleccions autonòmiques.

Espero que tot això es faci realitat i serveixi perquè la gent que es va mobilitzar abans, l’1-O, i que ara és a casa emprenyada i decebuda, recuperi l’esperança i la il·lusió i torni a reunir-se amb els antics companys de lluita per a debatre aquest full de ruta, per a presentar-hi esmenes, per a plantejar dubtes i alternatives... En definitiva, que es torni a activar i a organitzar i que estigui preparada per a actuar quan calgui.

6) La sexta pregunta te la fem a tu.

 

 

 

Envia els teus punts de vista sobre la 2a. Conferència i sobre el procés cap a la República catalana a info@mxicom.cat i obrirem una secció amb les teves opinions i valoracions

© 2022 MXI - ES RESERVEN TOTS ELS DRETS

Necesitamos su consentimiento para cargar las traducciones

Utilizamos un servicio de terceros para traducir el contenido del sitio web que puede recopilar datos sobre su actividad. Por favor, revise los detalles y acepte el servicio para ver las traducciones.