Mitjançant les ILP construirem el paĂs que volem
Promouran lleis sobre salut, habitatge, llengua, marc institucional... i tot allò que emmarca la nostra vida
Recollir els milers de firmes de suport serĂ el motor de la mobilitzaciĂł ciutadana
Seran debatudes i aprovades pel Parlament i per l'Assemblea de Representants del Consell de la RepĂşblica
La 1a Conferència Nacional per l’Estat propi (30/04/2011) es va celebrar en un clima d’entusiasme popular. Feia 10 dies que, amb la consulta de Barcelona, s’havia tancat el cicle de consultes populars que havia començat el 13 de setembre de 2009 a Arenys de Munt. Un cicle de 554 consultes, amb una participaciĂł de quasi 900.000 votants i milers de persones voluntĂ ries que havien treballat per aconseguir-ho. La Conferència va fer d’element aglutinant i l’ANC va saber aplegar bona part d’aquella gent entorn d’un Full de ruta engrescador, que dibuixava un relat engrescador i viable. Però no oblidem que el clima polĂtic del paĂs era molt diferent. Malgrat que la manifestaciĂł del 10 de juliol de 2010 havia estat un èxit de participaciĂł, s’havia convocat per protestar contra la sentència del Tribunal Constitucional que acabava d’esquarterar l’Estatut de 2006, desprĂ©s de les primeres retallades fetes a les Corts espanyoles. Recordem que va ser votat en referèndum i la participaciĂł no va arribar al 50%. A les eleccions al Parlament de Catalunya, el 28N del mateix any, la participaciĂł no arriba al 60%. El desinterès de la ciutadania per la polĂtica arribava a les cotes mĂ©s altes des del canvi de règim.
En canvi, la 2a Conferència s’estĂ celebrant en un clima popular molt diferent, si bĂ© l’allunyament entre la classe polĂtica i la ciutadania estĂ arribat a nivells molt semblants als d’aquella època, especialment en el camp independentista. Entre la gent, a la base del moviment, l’acumulaciĂł d’energia negativa sembla que estĂ arribant al mĂ xim nivell assolit fins ara, però quina serĂ la manera de convertir-la en positiva i canalitzar-la adequadament?
Farts de demanar la unitat imprescindible per tenir la força necessĂ ria per tornar a creure possible l’objectiu de la independència, hem de tornar a mirar enrere per adonar-nos que la unitat estratègica de les forces polĂtiques independentistes nomĂ©s va arribar per “desbordament i arrossegament”. La 1a Conferència va agafar a tothom amb el peu canviat i mirant a la lluna de València. La proposta de Full de ruta i, sobretot, la gran força que va agafar l’ANC a partir de l’assemblea fundacional i, sobretot, de la manifestaciĂł de l’11S de 2012, va situar la independència en el centre del debat polĂtic i tot, quasi tot, va canviar en ben poc temps.
La 2a Conferència ens estĂ aportant, de moment, un projecte de Full de ruta que comença a ser vist com l’eina necessĂ ria per a marcar el rumb de la història, però falta definir i posar en marxa el motor capaç de donar la força necessĂ ria al moviment per la independència. Avui, al nostre paĂs, hi ha força projectes que estan construint una part d’allò que farĂ falta per fer possible el Full de ruta necessari, però no n’hi ha prou. Falta el projecte que aglutini la majoria dels altres i que generi la dinĂ mica d’acumulaciĂł de forces imprescindible per desbordar la situaciĂł actual i arrossegar els partits -i les grans entitats- cap a la unitat d’acciĂł que la base reclama i reclama.
Entre tots els projectes recollits en el projecte de Full de ruta (www.mxi.cat) n’hi ha un que estĂ cridat a fer de motor de la majoria dels altres: Impuls d’ILP (Iniciatives legislatives populars). Unes ILP que seguiran el procediment establert pel Parlament de Catalunya, però que mĂ©s enllĂ de si l’actual Parlament les debati i aprovi, el seu destĂ final Ă©s que les debati i aprovi la nova Assemblea de Representants del Consell de la RepĂşblica, que ha de sortir de les eleccions previstes a finals d’any. Recollir els centenars de milers de signatures de suport que avalaran les diferents iniciatives (habitatge, salut, llengua, marc institucional,...) que han d’assegurar-nos que estem construint el paĂs que volem i que ho fem amb mecanismes de democrĂ cia participativa, han de donar-nos la força necessĂ ria per a tornar a comandar el procĂ©s.
17 de juliol de 2023
© 2022 MXI - ES RESERVEN TOTS ELS DRETS
Necesitamos su consentimiento para cargar las traducciones
Utilizamos un servicio de terceros para traducir el contenido del sitio web que puede recopilar datos sobre su actividad. Por favor revise los detalles en la polĂtica de privacidad y acepte el servicio para ver las traducciones.